Educació digital?

Aquesta tarda hem assistit a la cinquena edició de l'ITWorldEdu, a l'edifici del Cosmocaixa. Aquest congrés s'ha fet amb l'objectiu d'unir professionals del sector educatiu i de les noves tecnologies per tal de convinar, intercanviar idees i així aconseguir millorar la implantació de la tecnologia i les eines digitals a l'educació.

El Congrés ha servit, en part part per posar en comú els diferents punts de vista sobre el tema de les TIC en l'educació i també per crear vincles i acords comercials per tal de que aquesta unió sigui real.

Per qui vulgui informació sobre aquest congrés pot visitar la seva web: http://www.itworldedu.cat/.

El que realment m'ha semblat interessant de l'activitat d'aquesta tarda ha estat la conferència que ha fet el pedagog i dibuixant Francesco Tonucci. Tot i no haver escoltat la gran part de la conferència ja que hem arribat quan ja estava acabant, el pedagog ha tractat alguns temes sobre l'educació que m'han semblat interessants.

Un tema que ha tractat, arran d'una pregunta formulada des del públic, ha estat quina és la situació actual de l'ensenyament. Tonucci és italià i, per tant, coneix i ha estudiat més a fons l'educació italiana que no pas l'espanyola, però crec que el que ha expressat és vàlid també per la nostra escola. Tonucci ha dit que l'educació actualment està tirant un pas enrere; ja no s'intenta l'educació lliure, més complicada i en fase de proves, sinó que s'ha tonrat a allò fàcil i segur: el temari tancat, l'educació preestablerta. Segons ell, això es dèu al fet que hi ha por d'anar endavant, de fer coses noves. 

Aquest pas enrere també l'ha relacionat amb la societat del moment, en la qual els educadors tenen cada vegada menys la confiança dels pares dels infants, i aquesta desconfiança és recíproca. Una no fan més del que és "normal" per por de no agradar als pares, i aquests veuen que els seus fills no són educats tal com voldrien i en donen les culpes als mestres. Tot això porta a una situació sense sortida, on els infants són els grans perjudicats.

I quina és la solució? segons Tonucci, s'ha d'iniciar un diàleg entre pares i professionals de l'educació, per tal d'establir unes bases per una nova educació, que agradi a tothom i que beneficii als infants, que és, en definitiva, l'objectiu de l'educació. Això però, és ben complicat. Potser en les escoles privades es pot arribar a un mínim acord entre famílies i mestres, però a la pública això és molt més complicat. Canviar quelcom a l'escola pública és difícil, i des del govern no es facilita això, ans el contrari, cada reforma de la llei educativa emmpitjora i emmerda més el procés i la feina dels educadors.

Tot i que Tonucci no es referís explícitament a la incorporació de les noves tecnoolgies en els programes docents quan parlava de l'enderreriment dels sistemes educatius, es pot entendre també en aquesta via, sobretot tenint en compte que és el tema el qual tractava el congrés. 

Les noves tecnologies són quelcom que està present en la societat, ens envolta, i als infants que han viscut així des de que van néixer, encara més. A l'escola s'educa als infants perquè puguin viure bé i amb felicitat en la societat que els hi ha tocat, per tant, és evident que les noves tecnologies s'han de tractar, perquè és el pa de cada dia. El problema, al qual suposo que el congrés de ITWorldEdu ha volgut donar solució, és trobar la millor manera de fer-ho. Personalment crec que és quelcom complicat i que no s'està duent a terme de forma correcte. Si bé s'han introduït ordinadors, pantalles digitals, etc. a les aules, la manera d'ensenyar els coneixements és la mateixa que en la era pre-digital, i això no té cap mena de sentit. S'ha d'instaurar un sistema docent el qual es basi en les noves tecnologies. Si els infants tenen una eina com és Internet on poden trobar informació de pràcticament tot, de què serveix que se'ls faci aprendre de memòria uns noms o dates concretes? No seria més adient ensenyar-los com cercar aquestes dades, com discernir el que és bona informació i el que no? 

Les noves tecnologies aporten moltes millores i també nous problemes com la infoxicació, és per això que s'ha d'estudiar, valorar, debatre i concloure les millors maneres per adaptar l'educació a aquesta nova realitat que és la era digital.

Queda encara molt camí per fer en aquest aspecte, però espero que amb l'entrada de les noves generacions de professionals de l'educació, més habitutats al tracta amb les TIC, aquests canvis tant necessaris pels nostres infants es facin ràpidament i de la millora manera possible.

Tonucci ha tractat molts temes interessants sobre la pedagogia, però me'ls reservo per noves publicacions, quan hagi llegit i escoltat més al pedagog.

Acabo amb una de les vinyetes de Francesco Tonucci, un gran pedagog que sap sintetitzar la seva visió de la pedagogia en una imatge.