Escola Arc Iris

Seguint amb la Setmana d'Activitats Especials, el dimarts vam anar a visitar una escola. Jo, juntament amb altres companys de classe, vaig visitar l'escola Arc Iris.

L'escola Arc Iris és una escola municipal, d'una sola línia i amb una gran tradició, ja que enguany celebra el seu setentè aniversari. L'escola està situada al barri del Guinardó, a Barcelona, en una zona més propera a la muntanya que a la ciutat. 

El que més sorprèn de l'escola, només a l'entrar, és la gran quantitat d'arbres i plantes que hi ha. Quan comences a pujar per les escales de l'entrada per arribar a l'edifici central t'adones que no és una escola com t'havies imaginat. No és un edifici compacte, rectangular, és una antiga torre d'estiueig, molt gran, amb tot el seu terreny al voltant i el bosc al costat. 

Només per la constitució física de l'escola ja et fas una idea de que no és una escola normal, per començar, el fet de tenir la natura tant a tocar dels nens en facilita, i pràcticament obliga, a treballar-la molt. Redaccions, dibuixos, experimentació directe amb l'hort...tot ho relacionen amb la natura.

Disbuix d'una flor després d'observar-la

Una altra característica especial de l'escola Arc Iris és que és de titularitat municipal, és a dir, és pública però depèn de l'Ajuntament de Barcelona, per treballar-hi s'han de passar unes oposicions diferents a les que fa la Generalitat. Hi ha molt poques escoles catalanes municipals i això facilita que el claustre sigui més constant.

El fet que sigui una escola d'una sola línia també implica que hi hagi menys mestres i que, per tant, sigui més fàcil posar-se d'acord i entendre's.

Sigui per aquestes facilitats, per la història o per l'interès que hi posen els mestres (o tal vegada per les tres coses a l'hora), a l'escola s'hi fan moltes activitats especials. La que em va cridar més l'atenció i em va fer arrencar un gran somriure (em va sortir la vena periodística) va ser la ràdio que fan cada 15 dies a l'escola. 

A l'aula de plàstica han habilitat un espai amb micros i la sala de tècnics, per tal que els nens i nenes de 6è puguin realitzar un programa quinzenal d'uns 30 minuts de durada. Crec que és una experiència molt bona per tots ells, perquè aprenen, no només a parlar, redactar, etc. (el que vindria a ser de l'assignatura de català), sinó també aprenen a organitzar-se, a ser metòdics, a perdre la vergonya, a buscar informació, a comunicar-la, a fer preguntes. A estar en silenci, a parlar quan toca, a resumir, a escoltar. Aprenen atreballar en equip, a buscar el millor de cadascú. Aprenen a fer anar aparells tecnològics, a buscar músiques adequades, a controlar el temps.... I se n'emporten un record inoblidable.

Els programes de ràdio s'emeten per Internet i els podeu escoltar aquí.

Com ja he dit treballen molt la natura, però també l'expressió musical i plàstica. L'aula de plàstica està a les golfes, plena de projectes anteriors, murals, dibuixos, personatges, objectes sense identificar.

És una escola una mica diferent, que ha sabut aprofitar els avantatges físics i de situació. Una escola on els mestres intenten fer coses noves, diferents, que serveixin perquè els nens i nenes aprenguin de forma més directa, experimentant. 

Em va agradar, sense dubte, però sóc conscient que la seva situació és especial, tant per la localització com pel tipus d'alumnat i families que tenen. Tot això ajuda i facilita a que els funcionament de l'escola sigui molt bo i que, per tant, es puguin fer moltes més coses. No és per treure mèrit a l'escola Arc Iris, perquè ja he dit que m'agrada molt la feina que fan, però s'ha de ser realitsta, i saber que aquest projecte d'escola en una altra situació diferent seria molt més complicada.

Tot i això, una escola maca, amb energia, on fa goig treballar i portar els fills.