Què significa per mi ser mestra?

A classe de seminari vam llegir el llibre "Elogi de la feblesa" d'Alexander Jollien. És un llibre interessant que tracta sobre l'educació inclusiva, partint del cas de l'escriptor, que va tenir una educació no inclusiva en un centre per a infants amb discapacitats. Però aquest tema el deixo per una altra publicació, en el que em vull centrar ara és en la pregunta que ens van fer respondre després de llegir i debatre sobre el llibre. 

Què és per a mi ser mestra?

Començaré amb la petita introducció etimològica de la paraula magisteri que vam fer a classe. Magisteri prové de magister, que significa el més gran. Mestre, doncs, és el més gran, el primer, el que es posa davant d'uns nens, més petits, per ensenyar-los coses, està en una situació d'avantatge.

Pel contrari, Ministeri prové de minister, que vol dir el més petit, el que està al servei d'altres.

Per ser mestre, és a dir, per ser el més gran, s'ha de ser el més petit. I això què vol dir? Doncs que per posar-te davant d'un grup de gent en situació d'avantatge, és a dir, ser el gran, es necessita, imprescindiblement, que t'hi posis amb una actitud de servei envers ells, és a dir, que siguis el petit.

Aquí vé referit també el concepte de humilitat. És necessari per a un bon mestre ser humil, és a dir, ser conscient de tot el coneixement que tens i pots transmetre, però sempre tenint clar que et queda molt més per aprendre. En resum: només sé que no sé res.

Per mi, doncs, ser mestra és voler i saber transmetre uns coneixements, tant acadèmics com emocionals, socials i de tot tipus, i fer-ho amb l'objectiu d'ajudar als infants a esdevenir persones sanes, felices, ques puguin viure en la societat d'una manera justa i sana, amb respecte, que pensin per si mateixos i actuin sempre de la millor manera que els sigui possible, pensant en ells i en els altres.

Ser mestra vol dir ser conscient de la teva posició i servir-te'n positivament. Mai abans havia raonat conscientment sobre la frase el més gran ha de ser el més petit, però sí que tenia clar que ser mestra era estar al servei dels infants. Ells són el centre i l'objectiu de la meva feina.

Aquesta pregunta em va fer pensar i descobrir coses que potser inconscientment les tenia assimilades però que mai havia pensat en elles. Sí que tenia clar que un mestre ha d'estar al servei dels alumnes, però haver-ho plantejat com quelcom lingüístic va fer que li donés més importància i significat.