Rousseau

Jean-Jacques Rousseau va ser un pedagog suïs del segle XVII molt important, que va fer algunes propostes trencadores per l'època, i fins i tot per ara, referents a la concepció de l'educació dels infants. 

Rousseau va definir a l'infant d'una manera totalment contrària a l'establerta fins llavors. Amb l'educació tradicional es creia que l'infant era dolent per naturalesa i que se l'havia d'educar per poder fer-lo un home de bé i que pogués formar part de la societat. Se li havia d'ensenyar el que estava bé i el que no, sobretot ensenyar tot allò que no es podia fer, perquè per sino ho faria per instint.

Rousseau en canvi, creia tot el contrari: l'infant és bo per naturalesa i se l'ha de deixar fer. 

Però què vol dir “deixar fer”? Rousseau creu molt en la natura, la llibertat de l'infant, i defineix la seva educació basada en aquests preceptes. Creu que l'infant s'ha d'educar en la natura, lluny de les ciutats, perquè és en la naturalesa on hi ha menys perills, menys limitacions i on l'infant es pot sentir més lliure i, per tant, experimentar i desenvolupar els seus seintits i coneixements de millor manera.

Rousseau diu que l'infant rep el coneixement a través del contacte (tant amb la mare com amb la natura i de les coses) i de l'experiència. S'ha de deixar que el propi infant experimenti per si sol, sense posar-li límits que vagin en contra de la seva naturalesa.

Per fer tot això, l'educador ha de no fer res. Pot semblar contradictori, però segons Rosseu tot el que algú de fora li pot inculcar és negatiu per el seu desenvolupament. L'infant, primer ha d'aprendre a pensar, a conèixer, a descobrir, a equivocar-se i a adonar-se de les coses que l'envolten, i fer-ho per si sol. Perquè és la raó sensitiva (la que s'adquireix a base dels sentits i l'experiència) la primera que es té, i és, a més, la base de la raó intel·lectual. Un infant primer ha d'experimentar amb allò que veu i sent, i quan ja ho coneix és quan se'l pot portar a un nivell superior, el de l'abstracció, però no abans.

Un punt que he trobat molt interessant i soprenent, perquè mai abans m'ho havia plantejat és la teoria de Rosseau sobre "l'educació negativa".  Això significa adaptar l'ambient on es mou l'infant. És a dir, evitar el màxim possible que el nen es pugui trobar en situacions en les que li haurem de dir que no! Si no volem que el nen ens toqui un peça de porcellana per por a que es trenqui, el que hem de fer és treura-la d'allà; si tenim por que el gos o el gat facin mal a l'infant i volem evitar que aquest s'hi acosti, hem de treure l'animal de casa.

Personalment, crec que és una bona teoria, que si bé actualment s'aplica en certs aspectes, crec que no suficientment. Estic d'acord en el concepte de “deixar fer”, tot i que entenc que és molt complicat, i més en la societat en la que vivim, i més encara en les ciutats actuals.

Però penso que donar llibertat a un infant perquè experimenti per si sol és essencial, i que el rol de l'educador és només de guia, d'ajuda. Evidentment, també hi ha d'haver contacte emocional, però sense alliçonar en cap cas.