Aquesta setmana, dins el programa acadèmic dels alumnes de primer, està previst que realitzem una sèrie d'activitats especials (d'aquí el nom de la setmana -SAE, Setmana d'Activitats Especials).
La primera activitat especial que vam fer va ser assitir a una taula rodona composta per 4 ponents, tots quatre eren ex-alumnes de magisteri de primària i que actualment estaven treballant en una escola.
Tots ells ens van explicar les seves experiències com a mestres novells, els nervis dels primers dies, la sensació de no saber ben bé on estaven, ni què havien de fer. En resum, que una cosa és la teoria que t'expliquen a classe i una altra, molt diferent, la posada en pràctica de tot això en una aula amb 25 nens i nenes. Com programar per poder explicar tot allò que volem? Quina metodologia usar? Com fer que t'escoltin, aprenguin i s'interessin? Tot això és molt complicat.
A partir d'aquí em van venir moltes idees al cap, per una banda vaig tenir encara moltes més ganes de passar ràpid per la facultat i poder posar-me a fer classe el més aviat possible, que és el que realment m'interessa. I per altra banda, també vaig estar pensant en la dificultat de posar en pràctica totes aquelles metodologies especials, que tant m'agraden i que tant interessants trobo, però que impliquen problemes de logística i control dels nens.
Com ja he dit, cada ponent ens va exposar una mica la seva experiència personal en els pocs anys que portaven exercint de mestres (dos o tres anys), cadascú es va centrar en allò que més interessant li semblava: la necessitat d'implicació total, energia i positivisme; la diversitat de les escoles pel que fa a l'alumnat i també el claustre i la importància de la formació contínua són els temes que més es van tractar.
Però com a tema comú que va sortir en totes i cadascuna de les quatre intervencions va ser la importància del claustre i la necessitat de demanar ajuda quan cal. Sobretot en el cas de mestres novells, és molt important i interessant demanar ajuda, preguntar, comparar, amb mestres que ja porten molts anys en la professió.
Això ho vaig trobar interessant i cert, però caldria afegir que, si bé no s'ha de deixar de banda els mestres amb més experiència perquè saben moltes tècniques i maneres de fer que funcionen, també s'ha de valorar les idees noves que venen dels mestre més joves. És a partir de la bona conjunció entre allò vell amb experiència i allò nou amb energia i noves idees, que es pot formar quelcom molt positiu.
És evident que als nous mestres que acabem de sortir de la facultat ens queda molt per aprendre, i l'ajuda dels mestres antics és indispensable, però això no vol dir que haguem de renunciar a millorar i canviar les coses, sempre cap a millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada